REPTES  I  PROPÒSITS  PER  AL  2010-01-20

El  BLOC pensa que el 2010 serà un any decisiu per al País Valencià. Un any per a construir l’Espai Valencià de Progrés i una alternativa seriosa en clau valenciana. Un pas per fer política en termes propis davant l’insuportable i letal sucursalisme que ens governa ací i a Madrid.

 Els valencians som víctimes d’uns mals governs en un moment gravíssim que, des de fa anys, s’han dedicat a expoliar el país. La situació que patim sols pot explicar-se en termes d’un model econòmic (el del PP i el del PSOE, no ens enganyem) que ha fet aigua per tots els costats. Un model de construcció desordenada i sense planificació pública. A Cocentaina també!

 La frivolitat del President Zapatero no té nom. La crisi té el seu origen, també, en la secular marginació económica que patim des dels governs centrals, ara amb el PSOE adés amb el PP. La poca atenció estatal (sempre inferior a la mitjana española) de la inversió al nostre país dels Pressupostos Generals de l’Estat amb un deficient finançament autonòmic i local, és l’origen de la situació de crisi. Uns i altres, en diferents situacions, en són responsables. Manant ací i allà amb majories. Sempre amb la mateixa cançó: SUCURSALISME PEPERO-SOCIALISTA.

Patètica és la postura de Jorge Alarte, secretari general dels socialistes valencians (l’alcalde Rafa Briet forma part de la seua executiva, per cert) oferint pactes al PP valencià. Per a què? Si el PP no està demostrant un talant democràtic mínim (corrupcions del cas Gürtel, imputacions de l’ínclit Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, i un llarg etcétera). Pactes com el del Xuquer, com el de l’Estatutet.

L’economia valenciana fa aigües. Som liders en desocupació. La falta de treball afecta, de moment, 600.000 valencianes i valencians, un 23% del total. A Cocentaina ja en són més de 1.300 persones sense treball i in crescendo (un terç del total) Molt preocupant. El nostre benestar se situa en la zona baixa de la mitjana estatal. A banda de les eixides de pato marejat del conseller d’Educació, l’inspirat Font de Mora, el fracàs escolar valencià és líder. Els nostres estudiants no acaben els estudis obligatoris i per tant tenen un futur més que magre. No s’aposta per l’educació pública de qualitat. Més bé el contrari. Ah! I en xinés, que és el que més cal ara per ara. La sanitat i els serveis socials en terra. La llei de la Dependència un “bluf” especulatiu i vergonyós. Una presa de pèl per als pobres (mai més bén dit) familiars de les persones dependents.

Podríem continuar amb tot el seguit de desgavells. La dreta per ser la dreta i l’esquerra mirant al cel. Ens cal una reacció. Al BLOC li pertoca decidir amb aquesta situació de resignació i desintegració i plantar-nos com a poble i dir que ja n’hi ha prou. Plantar cara al sucursalisme més barroer i demagògic.

No ens tenen en compte en els pressupostos, sols es fan fotografíes i després desapareixen. A les nostres comarques, el Comtat i l’Alcoià, no les han contemplades amb les inversions que calen per a les nostres indústries. El tren Alcoi-Xàtiva s’ha quedat fora dels pressupostos, l’eix de comunicació ferroviària amb Alacant, que tant demanen les organitzacions empresarials, també. Tan sols autopistes que destrossen el paisatge natural (la valleta d’Agres). I després parlen de lleis d’economia sostenible!

Des del Bloc, demanem que en aquest any prelectoral ens posem les piles, que no ens resignem al bipartidime anorreador. Cal una nova espenta col·lectiva. Sumar esforços i projectes, participar més de la vida pública fent arribar les inquietuds i propostes a les institucions i càrrecs públics. És l’única manera de fer-nos escoltar. Continuen censurant el nostre discurs. Ja des de Canal 9 o des dels mitjans locals i provincials tot i distorsionar les realitats socio-econòmiques. No vivim en el país de les meravelles com ens volen fer creure des dels diferents mitjans pesebristes. No és el Levante Feliz. Però hi ha solucions i vida fóra del PP i el PSOE.