PRESSUPOSTOS  ESCLERÒTICS

UN  ANY MÉS PERDUT

El passat 3 de febrer es van aprobar en el Ple Ordinari els pressupostos per al 2010. Una vegada més, l’equip de govern presentava als grups municipals de l’oposició uns pressupostos tancats, sense opció a admetre propostes ni a escoltar-les. Una prova d’això és que abans del Ple ja havien filtrat a la premsa els aspectes més destacats. Més encara, a la revisteta que controlen ja apareix una ressenya dels pressupostos quan encara no s’havia celebrat el Ple. Tot un exemple de participació ciutadana.

Per altra banda, cal dir que els pressupostos no tenen res a comentar, llevat que s’ha vist reduït en un 13’26% respecte al de l’any anterior, motivat per la minoració de l’impost sobre les activitats econòmiques i el de les llicències de construcció i obres, i les taxes d’aigua i fem que enguany no s’han apujat. És a dir, que ens trobem davant d’una crisi económica molt dura. Per això, l’equip de govern proposa uns pressupostos austers. Segons l’equip de govern s’han de mantenir les despeses corrents i invertir poc, a més de realizar un reajustament intern del personal per l’obertura d’un nou servei, el SIC, que a hores d’ara no sabem com es realitzarà ni a qui o què afectarà. Ja veurem. En resum, uns pressupostos de 9.358.598’82 euros front als 10.788.654’51 de l’any passat.

I això és tot? Per això ens cal tant de personal alliberat? Uns pressupostos que podien haver realitzat qualsevol personal tècnic de l’Ajuntament amb una visió molt més tecnocràtica. Però, des del Bloc pensem que els polítics estem per a alguna cosa més que fer uns balanços. Entre d’altres, proposar pressupostos més agosarats que donen confiança als ciutadans que representem i els diners dels quals gestionem i als qui retornar-los (els diners que paguen) en formules d’incentivació i benestar.(Tot açò deuria anar en negreta però les noves “normes d’estil” (¿) de la revisteta nos ens deixen. No parlarem ara dels pressupostos de la Ràdio, de risa.No tenim suficient espai)

Per tot açò i molt més, el BLOC va proposar a l’equip de govern, i davant de la crisi que afecta a vora un terç dels socarrats que no troben faena i tenen difícil i complicat trobar un mitjà de vida millor, almenys circumstàncialment, que s’obrira una partida de crèdit de 250.000 euros per encetar un projecte de potenciació de l’agricultura ambiciós i amb vàries fases a continuar en anys posteriors. La proposta no és nova ni original. S’està fent a molts pobles i ciutats de l’Estat español. A més, a Cocentaina sempre estem parlant de la qualitat de l’oli, de la nostra horta, dels nostres productes hortofruitícoles, etc. Però no fem res. Estan eixint projectes molt interessants de minifundisme i de derivats dels productes agraris, allò que es diu indústria agroalimentària. En tenim, d’exemples, molt a prop: Vins del Comtat o productes de cosmética i perfumería, a més de plantacions d’herbes aromàtiques i tendes de productes dietètics i medicinals. A la veïna Muro, l’any passat es va realizar un congrés internacional sobre Minifundisme agrari, les conclusions del qual va ser elogiat per tots els assistents.

Doncs bé, la resposta a la proposta de crear HORTS OCUPACIONALS del BLOC va ser que era molt interessant però que s’havia d’estudiar millor, que si li ho havíem comunicat als llauradors de Cocentaina per veure que els pareixia (és curiós l’equip de govern no consulta res a ningú i pretenen que el BLOC faça el que ells no fan), que si “patatin o patatan”. Res de res, com el gos de l’hortelà: ni menja ni deixa menjar. I mentre la crisi fent més mal que una pedregada. Des del BLOC, sabem que no hi ha solucions miraculoses, però el moviment permet menejar-se i caminar cap a altre model productiu més sostenible i innovador. I tenim les condicions favorables per encetar eixe camí, llarg i difícil, però fructifer, mai més ben dit. I ara ve la bona! Com ja van fer l’any passat quan els vam proposar donar ajudes als treballadors en difícil situació (que han suscitat més d’un resquemor per la manera de seleccionar el personal) i deien que era molt complicat i ells mateix ho van fer després per penjar-se la medalleta, l´’unica cosa que els preocupa. Que es juguen que ho faran però canviant la proposta i fent-la seua per penjar-se’n una altra.

Per si de cas, els l’expliquem. Entenem per HORTS OCUPACIONALS terrenys prop del poble per a què els interessats (en poden ser molts o pocs) puguen desplaçar-se a peu al lloc. El lloguer o la cessió d’aquestes parcel·les s’hauran de fer a un preu simbòlic i accesible per a tots. L’Ajuntament farà un preu públic per accedir-hi. Les superfícies de cadascuna d’elles no serán inferiors a 50 metres quadrats però tampoc molt més grans. Dependrà dels productes a què estiguen dedicats.Caldrà criteris igualitaris i donar prioritat a qui més ho necessite, però de veritat, sense favoritismes.Criteris com renda, edat, disponibilitat, etc. L’Ajuntament construirà en les immediacions d’aquests horts urbans o periurbans senzilles instal·lacions on es puguen guardar ferramentes pròpies per al cultiu. L’Ajuntament proveirà dels serveis necessaris perquè es puguen realizar treballs agrícolas amb comoditat i seguretat, a més de facilitar els llocs de venda i facilitat fiscal per poder vendre els excedents que es produïsquen. L’Ajuntament podrá organitzar cursets de formació sobre agricultura ecològica, assessorament, etc. El mètode de cultiu haurà de ser ecològic i utilizar mesures d’estalvi d’aigua i de conreu tradicional.

Tot açò no és nou i s’està fent per tot arreu, menys a Cocentaina. No és la solució final però pot ajudar a families en difícil situación i, sobretot, a joves. Dóna igual que siguen 1, 2 o cents. No és cap obligació, és per paliar i capejar el temporal. O qui sap si l’inici d’una nova activitat económica amb molt de futur. Tot és qüestió de començar. Amb posterioritat poden náixer sectors de transformació i elaboració de nous productes com melmelades, cremes, sucs,etc. Es poden solicitar moduls professionals d’agricultura.UNA PROPOSTA ENGRESCADORA i no caure en l’esclerosi i la paràlisi. 

L'AJUNTAMENT DE COCENTAINA PER UN PROCÉS CONSTITUENT CAP A LA TERCERA REPÚBLICA

PREÀMBUL

Els Republicans de tota condició, compromesos amb els ideals de Justícia, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, hereus del llegat social, cultural i emancipador de la II República, hem de manifestar el nostre més ferm rebuig al mode en què l'actual Constitució imposa als valencians una monarquia hereva directa de la dictadura de Franco. Així mateix, no podem acceptar que es furte a la ciutadania la possibilitat de triar la forma d'Estat.

DECLARACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE COCENTAINA CAP A UN PROCÉS CONSTITUENT PER LA TERCERA REPÚBLICA.

En el País Valencià de hui, el règim republicà seria el millor marc per a la defensa dels drets i llibertats democràtiques, instrument imprescindible per a assegurar l'autogovern dels diversos pobles que composen el nostre Estat i un mitjà per a superar els límits que l'economia capitalista imposa al desenvolupament efectiu dels drets socials.

L'Ajuntament de Cocentaina fa una crida al conjunt dels hòmens i dones per a defendre la memòria i els valors de la república dels treballadors i treballadores, de la pau, a denunciar i combatre amb força les diverses accions que pretenen denigrar la realitat del que va ser la II República Espanyola. Per això, propiciem una estratègia unitària per a l’obertura d'un procés constituent. Cridem a iniciar i desenvolupar este moviment cívic i polític de caràcter convergent i unitari en tots els nivells organitzatius, com a germen per a la consecució de la Tercera República al País Valencià, sobre els pilars següents:

1. En primer lloc, haurà de vertebrar-se a partir del reconeixement dels drets humans: civils, polítics, socials i mediambientals, d'esta manera avançarem cap a una societat de plena ocupació, amb reducció de la jornada laboral i repartiment del temps de treball, amb desenrotllament sostenible, amb protecció social plena i fiscalitat progressiva.
2. Plantegem, en el model d'estat republicà, la democràcia radical i participativa, es tracta de portar la democràcia a àmbits vedats, com l'economia o la cultura, així com aprofundir en la democràcia política.
3. Volem rescatar l'immens valor històric, ètic i polític de l'article sext de la Constitució Republicana de 1931 per a defendre una política de pau: "El País Valencià renúncia a la guerra com a instrument de política nacional".
4. Apostem per un model d'estat inspirat en els valors de l'humanisme laic, que s'assenta en el principi de la llibertat absoluta de consciència. Cal derogar l'inadmissible concordat subscrit amb el Vaticà fa tres dècades i alliberar a l'escola pública de l'adoctrinament de la religió catòlica.
5. Està el valor de l'austeritat, entés com la racionalitat i la sintonia entre les necessitats socials i les aportacions pressupostàries i d'infraestructures necessàries.
6. La situació política té la necessitat de construir un Estat confederal republicà i solidari que supere la denominada "Espanya de les autonomies". Els territoris confederats, per a la construcció del nou Estat, acceptaran  com a patrimoni comú de tots els set eixos que desenvolupen la proposta republicana.

El desenvolupament legislatiu correspondrà a les Corts Generals de la República i el desenvolupament executiu al Govern Confederal. L'Estat tindrà tres administracions: la General, la de cada confederació i la municipal, avançarem cap a la comarcalització de cada confederació. En atribució i execució de les competències es tindrà en consideració el principi de subsidiarietat.

7. Pretenem construir la Tercera República en el marc d'una Europa federal a partir de l'impuls d'un autèntic procés constituent europeu.

ACORDS

PRIMER.- L'Ajuntament de Cocentaina es constituïx en Comissió Promotora de la TERCERA REPÚBLICA, com ja han fet i avalat els Plens d'altres ajuntaments, per a impulsar un procés constituent cap a la República, utilitzant tots els mecanismes democràtics i pacífics que preveu la Constitució Espanyola en els seus articles del 166 al 169.

SEGON.- Fer arribar la present iniciativa a les Corts Generals, a les comunitats autònomes i als ajuntaments, així com a la Unió Europea i a la Comunitat Internacional per al seu reconeixement i estudi, perquè transcórrega per les vies democràtiques, i perquè es facen ressò les institucions constitucionalment competents.

TERCER.- Declarem esgotat el model d'Estat actual, i cridem a la ciutadania a demandar la reforma de la Constitució, i la convocatòria d'un referèndum, on siguen els ciutadans i les ciutadanes els que decidisquen amb vots democràtics, la forma d'Estat que preferixen per a l'Estat Espanyol.

                                                                  

                                                                   Signat: Enric H. Moltó i Blanes

                                                                               Portantveu del BLOC de Cocentaina

                                                                                      

                                                                   

                                                                                        Cocentaina,15 de juliol de 2010

A LA PRESIDÈNCIA DEL MI AJUNTAMENT DE COCENTAINA

EL BLOC PROPOSA A LES CORTS VALENCIANES UNA ILP SOBRE LA PLENA ESCOLARITZACIÓ INFANTIL DE 0 A 3 ANYS

L’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI, referint-se a l’educació de la primera infància precisa:

“A més de l’inici de socialització que els seus centres i programes permeten efectuar, s’ha pogut comprovar que els xiquets i xiquetes a qui s’imparteix una educació destinada especialment a la primera infància están més favorablement disposats cap a l’escola i és menys probable que l’abandonen  prematurament que els qui no han tingut eixa possibilitat. Una escolarització iniciada prompte pot contribuir a la igualtat d’oportunitats en ajudar a superar els obstacles inicials de la pobresa o d’un entorn social o cultural desafavorit. Pot facilitar considerablement la integració escolar dels xiquets i xiquetes procedents de famílies immigrades o de minories culturals o lingüístiques. A més, l’existència d’estructures educatives que acullen xiquets i xiquetes en edat preescolar facilita la participació de les dones en la vida social i económica”.

Les xiquetes i xiquets de 0 a 6 anys són persones amb drets socials, entre ells el dret a l’educació, un dret que ha de ser garantit pels poders públics, i amb drets civils que han de ser respectats per tots d’acord amb els principis establits per la Convenció dels Drets del Xiquet.

Una educación infantil coherent suposa assentar els fonaments de la resta del sistema educatiu. La inversión generosa en aquestes primeres edats pot ajudar a prevenir problemas posterior, en moments en què és difícil intervenir i sens dubte més costós, tant socialment com económica.

Al País Valencià, El Consell ha destinat poc més d’11 milions d’euros a la creació de 2.268 places escolars per a l’any 2010 quan la població infantil de 0 a 4 anys, segons les dades de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE), és de 267.689 persones. Açò suposa que, per acomplir amb l’objectiu d’escolaritzar a tota la población infantil, es requeriría un período de més d’una década, és a dir, més de tres legislatures, això sense comptar amb que aquestes xifres puguen elevar-se en un futur immediat.

L’educació és un dret constitucional que es desenvolupa des del mateix momento del naixement i és obligació de les administracions publiques facilitar els mitjans adquats per posibilitar-ne l’accés de totes les persones independentment de la procedencia social, cultural, étnica, económica o per qualsevol altra circumstància personal o familiar. Solament des de l’àmbit públic pot garantir-se plenament aquest dret.

Avúí, està sent l’esforç d’alguns municipis compromesos amb l’educació el que està sostenint aquest servei, de tal forma que les escoles de titularitat municipal (és el cas de Cocentaina) han crescut molt per damunt de les de la Geenralitat i això a pesar de l’absència de competències educatives de les administracions locals i a costa dels pressupostos de les entitats locals.

El fonament bàsic d’aquesta Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que el BLOC ha presentat a les Corts Valencianes és la d’apostar inequívocament per l’educació des de la primera infancia, considerant una regressió inadmisible la nova orientació que li ha donat el Consell que considera l’atenció als xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys des de la perspectiva merament asistencial

La coincidencia amb la concepció definida per la legislació educativa actual de la consideració de l’Educació Infantil com a etpa educativa, és absoluta. Per això. És important realizar l’esforç inversor necessari per a, per un costat, consolidar la xarxa existent insistint en el caràter educatiu de la mateixa, i, d’un altre, ampliar la mateixa fins a cobrir el 100% de la demanda potencial existent en l’àmbit del País.

Per això, el BLOC ha elaborat una proposta de Llei a les Corts Valencianes que consta de huit articles i tres dispocions finals en què es defineixen els objectius i es disposen els instruments per a aconseguir LA PLENA ESCOLARTIZACIÓ DE LA POBLACIÓ INFANTIL DE 0 A 3 ANYS I LA CREACIÓ D’UNA XARXA PÚBLICA VALENCIANA D’ESCOLES INFANTILS.

Per a què aquesta ILP siga un èxit i es puga atendre al Plenari de les Corts Valencianes cal que es presenten un mínim de 50.000 sigantures, segons la legislació sobre aquest tipus d’iniciatives, És  per això que des del BLOC convidem a tots els socarrats i socarrades a què participen d’aquesta proposta de progrés i signen la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Ho poden fer posant-se amb contacte amb el nostre regidor a l’Ajuntament de Cocentaina, Enric Moltó. Si volen més informació ho poden fer a la página web del BLOC (www.bloc.es)

Per altra banda, i com que no tenim més espai, volem fer una valoració positiva de la posada en marxa de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat. En altra ocasió ja en parlarem més extensament. Però, en principi, cal dir que el fet d’haver-se encetat un camí cap a la millora i el compartiment de serveis públics entre els 19 pobles de les dues comarques que han signat els Estatuts ja és un fet històric. Hem de senyalar que des del BLOC sempre, històricament, havíem apostat per aquest tipus de serveis comarcals per reduir costos i apropar tots els pobles a serveis culturals, socials i econòmics dels pobles del Comta i l’Alcoià. Ja era hora que s’apostara per la comarcalització, encara que la Mancomunitat no sigabén bé allò que desitjaríem.

Per acabar, voldríem DESITJAR A TOT EL POBLE DE COCENTAINA UNS BONS NADALS I UN COMENÇAMENT D’ANY 2011 VENTURÓS I PROSPER. ESPEREM QUE ELS REIS VINGUEN CARREGATS DE TREBALL I SALUT.

EL BLOC PROPOSA A LES CORTS VALENCIANES UNA ILP SOBRE LA PLENA ESCOLARITZACIÓ INFANTIL DE 0 A 3 ANYS

L’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI, referint-se a l’educació de la primera infància precisa:

“A més de l’inici de socialització que els seus centres i programes permeten efectuar, s’ha pogut comprovar que els xiquets i xiquetes a qui s’imparteix una educació destinada especialment a la primera infància están més favorablement disposats cap a l’escola i és menys probable que l’abandonen  prematurament que els qui no han tingut eixa possibilitat. Una escolarització iniciada prompte pot contribuir a la igualtat d’oportunitats en ajudar a superar els obstacles inicials de la pobresa o d’un entorn social o cultural desafavorit. Pot facilitar considerablement la integració escolar dels xiquets i xiquetes procedents de famílies immigrades o de minories culturals o lingüístiques. A més, l’existència d’estructures educatives que acullen xiquets i xiquetes en edat preescolar facilita la participació de les dones en la vida social i económica”.

Les xiquetes i xiquets de 0 a 6 anys són persones amb drets socials, entre ells el dret a l’educació, un dret que ha de ser garantit pels poders públics, i amb drets civils que han de ser respectats per tots d’acord amb els principis establits per la Convenció dels Drets del Xiquet.

Una educación infantil coherent suposa assentar els fonaments de la resta del sistema educatiu. La inversión generosa en aquestes primeres edats pot ajudar a prevenir problemas posterior, en moments en què és difícil intervenir i sens dubte més costós, tant socialment com económica.

Al País Valencià, El Consell ha destinat poc més d’11 milions d’euros a la creació de 2.268 places escolars per a l’any 2010 quan la població infantil de 0 a 4 anys, segons les dades de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE), és de 267.689 persones. Açò suposa que, per acomplir amb l’objectiu d’escolaritzar a tota la población infantil, es requeriría un período de més d’una década, és a dir, més de tres legislatures, això sense comptar amb que aquestes xifres puguen elevar-se en un futur immediat.

L’educació és un dret constitucional que es desenvolupa des del mateix momento del naixement i és obligació de les administracions publiques facilitar els mitjans adquats per posibilitar-ne l’accés de totes les persones independentment de la procedencia social, cultural, étnica, económica o per qualsevol altra circumstància personal o familiar. Solament des de l’àmbit públic pot garantir-se plenament aquest dret.

Avúí, està sent l’esforç d’alguns municipis compromesos amb l’educació el que està sostenint aquest servei, de tal forma que les escoles de titularitat municipal (és el cas de Cocentaina) han crescut molt per damunt de les de la Geenralitat i això a pesar de l’absència de competències educatives de les administracions locals i a costa dels pressupostos de les entitats locals.

El fonament bàsic d’aquesta Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que el BLOC ha presentat a les Corts Valencianes és la d’apostar inequívocament per l’educació des de la primera infancia, considerant una regressió inadmisible la nova orientació que li ha donat el Consell que considera l’atenció als xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys des de la perspectiva merament asistencial

La coincidencia amb la concepció definida per la legislació educativa actual de la consideració de l’Educació Infantil com a etpa educativa, és absoluta. Per això. És important realizar l’esforç inversor necessari per a, per un costat, consolidar la xarxa existent insistint en el caràter educatiu de la mateixa, i, d’un altre, ampliar la mateixa fins a cobrir el 100% de la demanda potencial existent en l’àmbit del País.

Per això, el BLOC ha elaborat una proposta de Llei a les Corts Valencianes que consta de huit articles i tres dispocions finals en què es defineixen els objectius i es disposen els instruments per a aconseguir LA PLENA ESCOLARTIZACIÓ DE LA POBLACIÓ INFANTIL DE 0 A 3 ANYS I LA CREACIÓ D’UNA XARXA PÚBLICA VALENCIANA D’ESCOLES INFANTILS.

Per a què aquesta ILP siga un èxit i es puga atendre al Plenari de les Corts Valencianes cal que es presenten un mínim de 50.000 sigantures, segons la legislació sobre aquest tipus d’iniciatives, És  per això que des del BLOC convidem a tots els socarrats i socarrades a què participen d’aquesta proposta de progrés i signen la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Ho poden fer posant-se amb contacte amb el nostre regidor a l’Ajuntament de Cocentaina, Enric Moltó. Si volen més informació ho poden fer a la página web del BLOC (www.bloc.es)

Per altra banda, i com que no tenim més espai, volem fer una valoració positiva de la posada en marxa de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat. En altra ocasió ja en parlarem més extensament. Però, en principi, cal dir que el fet d’haver-se encetat un camí cap a la millora i el compartiment de serveis públics entre els 19 pobles de les dues comarques que han signat els Estatuts ja és un fet històric. Hem de senyalar que des del BLOC sempre, històricament, havíem apostat per aquest tipus de serveis comarcals per reduir costos i apropar tots els pobles a serveis culturals, socials i econòmics dels pobles del Comta i l’Alcoià. Ja era hora que s’apostara per la comarcalització, encara que la Mancomunitat no sigabén bé allò que desitjaríem.

Per acabar, voldríem DESITJAR A TOT EL POBLE DE COCENTAINA UNS BONS NADALS I UN COMENÇAMENT D’ANY 2011 VENTURÓS I PROSPER. ESPEREM QUE ELS REIS VINGUEN CARREGATS DE TREBALL I SALUT.

DEUTE HISTÒRIC. FARTS D’ESPERAR

Sí, efectivament, farts d’esperar a què la crisi s’acabe i no per art de màgia i improvisació sinó amb mesures eficaces i raonables, a què l’espectacle vergonyós i vergonyant del cas Gürtel es resolga, a què la justicia actue i que siga això JUSTÍCIA.

S’ha encetat la primavera amb pluges, com ha de ser, però tot i que canvien les estacions, continuen les velles practiques polítiques. El Psoe fa del pressupost general de l’Estat i del local la seua finca particular. Si suprimim la sigla del Psoe i posem la del Pp i apliquem el PAÍS VALENCIÀ, será el mateix. Ara bé, els socialistes cuiden la seua finca andalusa. Sembla que han tornat a liquidar el “deute històric” ara pels danys i les inundacions (el nostre poble, el valencià, espera per les inundacions de la Marina Alta) i fins i tot ha reduït el nombre de peonades (de 35 a 20) per a accedir al subsidi agrari. Un exemple de polítiques del vot captiu. Ací a Cocentaina, el mateix, el clientelisme polític que és de tots conegut. Al País Valencià, el Pp fa el mateix amb els seus “amiguets de l’ànima” perquè “te quiero un huevo”, etc. Política de familia? No ho sabem però el pressupost valencià (e fallida técnica) és un autèntic pesebre per a coneguts i saludats del Pp. DUES SIGLES, LES MATEIXES PRÀCTIQUES, com les podríem qualificar?

Si no teníem prou amb les frivolitats del President Camps, ens “regalen”, com qui no vol la cosa, amb la llei de censura d’internet. L’embolcall té un títol rimbombant: “Ley de Economia sostenible”. Lúnic sostenible amb els socialistes será l’SGAE, que guanya diners fins i tot dels perruquers. Això sí, sols es preocupen pels creadors de l’imperi castellà.

Tenim uns governants incompetens i de baix nivel. Miren si no les obres del Passeig. Quan s’acabaran i ho deixaran tot bé? No se sap. Quants diners ens costarà? Tampoc se sap. Què hi farem! A més només cal fer un repàs a la situación económica, social, cultural i constatar l’amplitud de la tragèdia. I ara tots dos competint per afavorir a la gran banca i els poderosos. Un, campió de la frivolitat i l’altre fugint de la realitat. Que si brotes verdes, que si serem els primers en eixir de la crisi … i mentre a pujar l’IVA a tot el món i reduir els drets socials. La situación és molt dolenta i sembla que no ha tocat fons. No hi ha confiança amb els governants ni amb les seues accions de govern. Ara més que mai cal rigor i treball. Sentit comú per a oferir alternatives raonables. Solucions practiques per a eixir de la crisi.

Des del BLOC i la nostra COALICIÓ COMPROMÍS som els únics que podem parlar amb claredat i contundència. Som una oferta pròpia, sense subordinacions ni hipoteques centralistes. Podem, per tant, exigir i reclamar amb major llibertat. Quin embolic s’han fet amb l’alliberament de l’AP7. A Cocentaina, la moció que va presentar el BLOC, la van votar a favor el Pp i no el Psoe. El món al revés. Som els únics que podem denunciar sense victimisme ni hipocresía la marginació económica del Govern Central. L’alternativa a les polítiques del Pp. El Psoe les imita: mireu i entereu-vos la nova posición sobre el riu Xúquer. De fet, Zapatero és a hores d’ara el millor actiu electoral del Pp valencià.

Han passat de la pressió sobre el vot útil a llançar acusacions sobre una pinça. Això vol dir que ho estem fent bé. S’han posat nerviosos i a més ens agraden les pinces per a estendre la roba neta i rentada de tota la brutícia i corrupció. Amb el BLOC es pot fer una nova política que netege el panorama contaminat de la política valenciana. És l’unica força política que no té cap imputat en cap jutjat. Els altres no poden dir el mateix.

                                                              Enric H. Moltó

                                                              Regidor del Bloc a l’Ajuntament

REPTES  I  PROPÒSITS  PER  AL  2010-01-20

El  BLOC pensa que el 2010 serà un any decisiu per al País Valencià. Un any per a construir l’Espai Valencià de Progrés i una alternativa seriosa en clau valenciana. Un pas per fer política en termes propis davant l’insuportable i letal sucursalisme que ens governa ací i a Madrid.

 Els valencians som víctimes d’uns mals governs en un moment gravíssim que, des de fa anys, s’han dedicat a expoliar el país. La situació que patim sols pot explicar-se en termes d’un model econòmic (el del PP i el del PSOE, no ens enganyem) que ha fet aigua per tots els costats. Un model de construcció desordenada i sense planificació pública. A Cocentaina també!

 La frivolitat del President Zapatero no té nom. La crisi té el seu origen, també, en la secular marginació económica que patim des dels governs centrals, ara amb el PSOE adés amb el PP. La poca atenció estatal (sempre inferior a la mitjana española) de la inversió al nostre país dels Pressupostos Generals de l’Estat amb un deficient finançament autonòmic i local, és l’origen de la situació de crisi. Uns i altres, en diferents situacions, en són responsables. Manant ací i allà amb majories. Sempre amb la mateixa cançó: SUCURSALISME PEPERO-SOCIALISTA.

Patètica és la postura de Jorge Alarte, secretari general dels socialistes valencians (l’alcalde Rafa Briet forma part de la seua executiva, per cert) oferint pactes al PP valencià. Per a què? Si el PP no està demostrant un talant democràtic mínim (corrupcions del cas Gürtel, imputacions de l’ínclit Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, i un llarg etcétera). Pactes com el del Xuquer, com el de l’Estatutet.

L’economia valenciana fa aigües. Som liders en desocupació. La falta de treball afecta, de moment, 600.000 valencianes i valencians, un 23% del total. A Cocentaina ja en són més de 1.300 persones sense treball i in crescendo (un terç del total) Molt preocupant. El nostre benestar se situa en la zona baixa de la mitjana estatal. A banda de les eixides de pato marejat del conseller d’Educació, l’inspirat Font de Mora, el fracàs escolar valencià és líder. Els nostres estudiants no acaben els estudis obligatoris i per tant tenen un futur més que magre. No s’aposta per l’educació pública de qualitat. Més bé el contrari. Ah! I en xinés, que és el que més cal ara per ara. La sanitat i els serveis socials en terra. La llei de la Dependència un “bluf” especulatiu i vergonyós. Una presa de pèl per als pobres (mai més bén dit) familiars de les persones dependents.

Podríem continuar amb tot el seguit de desgavells. La dreta per ser la dreta i l’esquerra mirant al cel. Ens cal una reacció. Al BLOC li pertoca decidir amb aquesta situació de resignació i desintegració i plantar-nos com a poble i dir que ja n’hi ha prou. Plantar cara al sucursalisme més barroer i demagògic.

No ens tenen en compte en els pressupostos, sols es fan fotografíes i després desapareixen. A les nostres comarques, el Comtat i l’Alcoià, no les han contemplades amb les inversions que calen per a les nostres indústries. El tren Alcoi-Xàtiva s’ha quedat fora dels pressupostos, l’eix de comunicació ferroviària amb Alacant, que tant demanen les organitzacions empresarials, també. Tan sols autopistes que destrossen el paisatge natural (la valleta d’Agres). I després parlen de lleis d’economia sostenible!

Des del Bloc, demanem que en aquest any prelectoral ens posem les piles, que no ens resignem al bipartidime anorreador. Cal una nova espenta col·lectiva. Sumar esforços i projectes, participar més de la vida pública fent arribar les inquietuds i propostes a les institucions i càrrecs públics. És l’única manera de fer-nos escoltar. Continuen censurant el nostre discurs. Ja des de Canal 9 o des dels mitjans locals i provincials tot i distorsionar les realitats socio-econòmiques. No vivim en el país de les meravelles com ens volen fer creure des dels diferents mitjans pesebristes. No és el Levante Feliz. Però hi ha solucions i vida fóra del PP i el PSOE.

DONES TALENTOSES

El coneixement d’una mateixa és el principi per a ser conscient del nostre entorn. Dit d’altra manera, on volem anar? Per on caminar?

El món femení vist pel món masculí està ple d’estereotips que abasten tot el món laboral i familiar. Però, les dones hem de tenir clar quin paper volem jugar en la nova societat, hem d’elegir nosaltres mateixes quins són els nous models de relacions en cada moment, sense imposicions  i elegir lliurement els estereotips; sense por ni concessions per voler caure bé a tothom.

Les nostres aspiracions en un món canviant van en la bona direcció. Les universitats acullen a noves generacions de dones que están preparant-se per respondre a nous reptes. Cada vegada hi ha més joves preparades per portar a terme tasques de lideratge. Ara bé, hem de ser fortes per aguantar la pressió i asumir les responsabilitats d’alts càrrecs. El treball ens dóna independencia económica, però i emocional? Quan parlem d’independència emocional ens plantegem el dilema de com conjugar dos móns: el professonal  i el privat, l’àmbit de la llar.

És per això que encara hem de superar, eixe és el nou repte, de la por d’algunes dones a no ser estimades, a abandonar la llar i la cura dels fills, a no ser una “dona com cal”. És el que s’anomena la síndrome de maripili o també la síndrome d’acció-submissió. Quan una dona, no importa l’edat, vol ser acceptada i agradable per a tothom pot caure fàcilment amb eixa síndrome, perquè de vegades és rebutjada o censurada i és quan la seua autoestima es derrumba. Si tens por, eres submissa. Si transmets confiança, eres segura.

És un comportament contradictori, el d’algunes dones, en el món laboral. Per una banda es mostren submises amb alguns rols preestablerts:falsa fragilitat, feminitat, necessitat de ser acceptades i estimades, docilitat, amabilitat, físic agradable, pasar desapercebuda i no significar-te massa. Alhora, eixe estat emocional, et condueix a mostrar-te forta per a tenir èxit i reconeixement, ser sexi i guanyar molts diners.

Per això pensem que la decisió de R. Zapatero d’eliminar el ministerio d’Igualtat ha esta un pas enrere. És molt important avançar en la conciliació familiar i laboral. No desitgem per a res un enfrontament amb el món masculí sinó la convivència d’eixos dos mons en què puguem aportar el millor d’ambdós. És un sostre de cristal, subtil i delicat, que hem de cuidar i no imposar també els nostres rols al món masculí sinó compartir-los. Saber delegar tasques domèstiques i no creure’ns imprescindibles en la cura de casa i dels fills. No ajudar a trencar el sostre sinó enfortir-lo.

COL·LECTIU DONES DEL BLOC

REFLEXIONS I PROPOSTES DE FUTUR

Enric H. Moltó

Regidor i candidat a l’alcaldia de Cocentaina

En primer lloc, voldria dirigir-me als meus conciutadans agraint-los la participació i el suport que va tenir el Bloc en l’arreplegada de signatures que vam realitzar el dissabte dia 5 de febrer al Passeig del Comtat. Unes 250 signatures en dues hores no están gens malament. Demostra l’interés que tenen els socarrats/des per un problema bàsic com és l’educació dels seus xiquets de 0 a 3 anys i les conseqüències que eixa mancança comporta per als pares i la conciliació familiar. Moltes gràcies a tothom.

En eixe mateix moment i dia, a l’ajuntament de Cocentaina s’hi realitzava un acte d’homenatge a tots els alcaldes amb la penjada dels seus quadres al saló de Plens. El  col·lectiu del Bloc va decidir en assemblea no participar i no estar en l’acte. La raó és molt senzilla: no compartim, i per tant no acceptem, la idea que en el saló on està representada la sobirania popular estiguen els alcaldes que no han estat elegits democràticament pel poble, siga quina siga la seua ideología. Pensem que la memoria histórica ha d’estar present sempre i no podem estar d’acord per ideología política i projecte de futur amb una acte en què s’intenta de d’un punt de vista revisionista unir i lligar democracia i dictadura. No entrem en valoracions ni matitzacions maníquees de si va estar un temps millor o pitjor o en la valoració de les persones que els va tocar viure uns temps difícils i obscurs. Respectem les altres postures com volem que ens entenguen les nostres posicions. Potser no entenguen el que ha costat retirar símbols i noms. Però és molt possible que altres encara senten les “carícies” del règim franquista. Per contra, s’hauria de fer un reconeixement al poble de Cocentaina, als seus veïns, que ha sigut capaç de superar els entrebancs i transmetre uns valors democràtics per arribar a una societat tolerant i respectuosa amb els pensaments i idees dels altres.  En altres paîsos, posem que Alemanya, de llarga tradició democrática aquest acte no s’hauria celebrat per incompliment amb la llei.

Per altra banda, i com ja saben, el proper dia 22 de maig se celebren eleccions municipals i autonòmiques. Són unes eleccions clau per a innovar en la política o de resignació. Les castes dirigents que només pensen en perpetuar-se en el poder al preu que siga faran de les eleccions un espècie de plebiscit per continuar mangonejant en els diners públics. El Bloc no vol resignar-se perquè està en joc la dignitat valenciana, entre altres coses perquè sí s’aconsegueixen majories absolutes del PP-PSOE acabem subordinats a Madrid on sembla que es couen estratègies de recentralització i uniformització. Amb un llenguatge paternalista i amb l’excusa d’evitar i reduir despeses innecessàries (¿) està lliurant-se una nova batalla d’Almansa. El BLOC no vol tornar a perdre-la. Ja hem perdut la direcció de les nostres caixes d’estalvi i ara les privatitzaran mentre que els dirigents del PP-PSOE ho aplaudeixen i no han sabut o no han volgut, tant se’n fa, defensar els nostres interessos. El que està en joc és centralisme o autogovern. O PP-PSOE o BLOC. Existeixen, ara per ara, unes tensions molt fortes entre centre-perifèria. Miren si no els debats al voltant de les oposicions a funcionaris en el sector educatiu.

Nosaltres, pel nostre compte, hem presentat esmenes al projecte de llei sobre la reforma de l’Estatutet de la Vergonya. Entre altres coses hem proposat el reconeixement del DEUTE HISTÔRIC de l’Estat amb el poble valencià, uns 3.400 milions d’euros, un tracte just i no discriminatori i les inversions que ens calen en materia d’infraestructures per part de l’estat central. Aquest debat interessat i electoralista entre el PP i el PSOE constata l’error i el fracàs de la reforma que no van saber en el seu dia impulsar.

Per raons d’actualitat i urgència (ho escric el dia 19 de febrer) ens veiem obligats a manifestar el nostre més absolut rebuig al tancament i finalització de les emissions de TV3 al País Valencià. És un fet lamentable i un indicador de l’estat de la democràcia en este territori, on el PP governa com en una dictadura i on l’acció que practica amb més comoditat és la censura, la denúncia i la coacció. Els culpables de què no existisca una normalitat televisiva al territori valencià és del govern de Camps i també del govern central en mans del PSOE de Zapatero, perquè no han fet res per donar-nos i posar en marxa el multiplex i també perquè no hi ha cap voluntat de què les emissions autonòmiques tinguen reciprocitat i es puguen compartir. No sols es tracta de TV3, sinó que també les valencianes i els valencians podríem vore IB3, la televisió de Castella-La Manxa i la d’Aragó i que en eixos territoris també puguen vore Canal 9, encara que siga per a riure’s de la manipulació informativa de la televisió valenciana”.

 La persecució del Consell de Camps a TV3 demostra que el PP té por a les televisions públiques que són plurals i que informen i fan crítica del que passa ací. Esperem que Camps no intente fer com Mubàrak i ordene també el tancament de xarxes socials on el critiquen i on s’informa de l’autèntica i desastrosa realitat de la Generalitat Valenciana.

El que deiem abans, ni PP ni PSOE ens fan el pes. A l’hora de defensar els valencians miren cap a Madrid. PROU DE BIPARTIDISME I CENTRALISME. NO DONEM UN PAS ENRERE. LA DIGNITAT DELS VALENCIANS ESTÀ EN JOC.

Comunicat de prensa

Presentació Candidat del BLOC a l’Alcaldia de Cocentaina

Enric H. Moltó i Blanes

Divendres a la nit, dia 21 de gener, es presentà el candidat del Bloc a l’alcaldia de Cocentaina. L’acte tingué lloc a l’Escorxador- Casa de la Joventut. Hi van intervindre Josep Jordà, secretari comarcal i regidor a Beniarrés, Dimas Montiel, candidat del BLOC a les Corts Valencianes per la circumscripció d’Alacant per la coalició Compromís (BLOC, Iniciativa, Verds), els quals van precedir la intervenció d’Enric H. Moltó.

D’aquesta intervenció de l’actual regidor de Cocentaina i candidat del BLOC, Enric H. Moltó, després d’haver esmentat la trajectòria dels anteriors regidors durant els darrers 20 anys, podem destacar les línies mestres programàtiques:

- Aportar un projecte de futur concís i estructurat. 

- Ser l’alcalde de tots i totes.

- Que Cocentaina siga, juntament amb les dues poblacions veïnes Muro i Alcoi, la capçalera de la comarca.

- Apostar per la comarcalització i per un paisatge urbà coherent i cohesionat, no dispers i desintegrat; per un nivell alt de la cultura i pel respecte al seu ric patrimoni i tradicions.

- La joventut com un repte clar de futur. El fet que huí estiguem ací, a la Casa de la Joventut, és tota una declaració de principis.

- Treballar  per una educació de qualitat amb bones instal·lacions i integrades en el poble i gratuïta. Per això estem arreplegant firmes per a presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per aconseguir la plena escolartizació de zero a tres anys.

- Un esport participatiu però també amb bons nivells competitius.

- I sobretot, i per damunt de tot, fer de la política un instrument bàsic i elemental de participació i eficàcia.

 Per acabar, Enric H.Moltó va recordar que aquesta tasca no es pot dur a terme sols. És per això que va encoratjar i animar a formar un equip capaç de dur a terme aquest renovat projecte. Els homes i dones que formaran la candidatura que encapçala, com sempre, será la que treballarà en el projecte.

Enric H. Moltó també destacà que el BLOC és un partit que escolta la gent i arreplega  les seues propostes i preocupacions i animà als simpatitzants i militants que el poble perceba més i millor el nostre programa. Cal arribar a més gent, mes fort i més clar. Cal aconseguir major representació, la máxima possible.

Va convidar a tots i totes a ser protagonistes actius del canvi que s’ha de produir, amb les següents paraules: ” Amb il·lusió, amb fermesa, amb coratge. No tingueu cap dubte ni por. No estem sols. Demostrem que es pot fer política, tan necessària encara que alguns no voldrien, d’altra manera, propera a la gent, participativa, activa, sense embuts ni enganys. Són necessaris altres polítics, diferents, i altra política. Perquè som com la gent, com vosaltres, com tu”.

L’acte comptà amb l’actuació del cantautor socarrat  Andreu Valor que escalfà i animà l’ambient de les prop de 75 persones que hi van assistir.