REFLEXIONS I PROPOSTES DE FUTUR

Enric H. Moltó

Regidor i candidat a l’alcaldia de Cocentaina

En primer lloc, voldria dirigir-me als meus conciutadans agraint-los la participació i el suport que va tenir el Bloc en l’arreplegada de signatures que vam realitzar el dissabte dia 5 de febrer al Passeig del Comtat. Unes 250 signatures en dues hores no están gens malament. Demostra l’interés que tenen els socarrats/des per un problema bàsic com és l’educació dels seus xiquets de 0 a 3 anys i les conseqüències que eixa mancança comporta per als pares i la conciliació familiar. Moltes gràcies a tothom.

En eixe mateix moment i dia, a l’ajuntament de Cocentaina s’hi realitzava un acte d’homenatge a tots els alcaldes amb la penjada dels seus quadres al saló de Plens. El  col·lectiu del Bloc va decidir en assemblea no participar i no estar en l’acte. La raó és molt senzilla: no compartim, i per tant no acceptem, la idea que en el saló on està representada la sobirania popular estiguen els alcaldes que no han estat elegits democràticament pel poble, siga quina siga la seua ideología. Pensem que la memoria histórica ha d’estar present sempre i no podem estar d’acord per ideología política i projecte de futur amb una acte en què s’intenta de d’un punt de vista revisionista unir i lligar democracia i dictadura. No entrem en valoracions ni matitzacions maníquees de si va estar un temps millor o pitjor o en la valoració de les persones que els va tocar viure uns temps difícils i obscurs. Respectem les altres postures com volem que ens entenguen les nostres posicions. Potser no entenguen el que ha costat retirar símbols i noms. Però és molt possible que altres encara senten les “carícies” del règim franquista. Per contra, s’hauria de fer un reconeixement al poble de Cocentaina, als seus veïns, que ha sigut capaç de superar els entrebancs i transmetre uns valors democràtics per arribar a una societat tolerant i respectuosa amb els pensaments i idees dels altres.  En altres paîsos, posem que Alemanya, de llarga tradició democrática aquest acte no s’hauria celebrat per incompliment amb la llei.

Per altra banda, i com ja saben, el proper dia 22 de maig se celebren eleccions municipals i autonòmiques. Són unes eleccions clau per a innovar en la política o de resignació. Les castes dirigents que només pensen en perpetuar-se en el poder al preu que siga faran de les eleccions un espècie de plebiscit per continuar mangonejant en els diners públics. El Bloc no vol resignar-se perquè està en joc la dignitat valenciana, entre altres coses perquè sí s’aconsegueixen majories absolutes del PP-PSOE acabem subordinats a Madrid on sembla que es couen estratègies de recentralització i uniformització. Amb un llenguatge paternalista i amb l’excusa d’evitar i reduir despeses innecessàries (¿) està lliurant-se una nova batalla d’Almansa. El BLOC no vol tornar a perdre-la. Ja hem perdut la direcció de les nostres caixes d’estalvi i ara les privatitzaran mentre que els dirigents del PP-PSOE ho aplaudeixen i no han sabut o no han volgut, tant se’n fa, defensar els nostres interessos. El que està en joc és centralisme o autogovern. O PP-PSOE o BLOC. Existeixen, ara per ara, unes tensions molt fortes entre centre-perifèria. Miren si no els debats al voltant de les oposicions a funcionaris en el sector educatiu.

Nosaltres, pel nostre compte, hem presentat esmenes al projecte de llei sobre la reforma de l’Estatutet de la Vergonya. Entre altres coses hem proposat el reconeixement del DEUTE HISTÔRIC de l’Estat amb el poble valencià, uns 3.400 milions d’euros, un tracte just i no discriminatori i les inversions que ens calen en materia d’infraestructures per part de l’estat central. Aquest debat interessat i electoralista entre el PP i el PSOE constata l’error i el fracàs de la reforma que no van saber en el seu dia impulsar.

Per raons d’actualitat i urgència (ho escric el dia 19 de febrer) ens veiem obligats a manifestar el nostre més absolut rebuig al tancament i finalització de les emissions de TV3 al País Valencià. És un fet lamentable i un indicador de l’estat de la democràcia en este territori, on el PP governa com en una dictadura i on l’acció que practica amb més comoditat és la censura, la denúncia i la coacció. Els culpables de què no existisca una normalitat televisiva al territori valencià és del govern de Camps i també del govern central en mans del PSOE de Zapatero, perquè no han fet res per donar-nos i posar en marxa el multiplex i també perquè no hi ha cap voluntat de què les emissions autonòmiques tinguen reciprocitat i es puguen compartir. No sols es tracta de TV3, sinó que també les valencianes i els valencians podríem vore IB3, la televisió de Castella-La Manxa i la d’Aragó i que en eixos territoris també puguen vore Canal 9, encara que siga per a riure’s de la manipulació informativa de la televisió valenciana”.

 La persecució del Consell de Camps a TV3 demostra que el PP té por a les televisions públiques que són plurals i que informen i fan crítica del que passa ací. Esperem que Camps no intente fer com Mubàrak i ordene també el tancament de xarxes socials on el critiquen i on s’informa de l’autèntica i desastrosa realitat de la Generalitat Valenciana.

El que deiem abans, ni PP ni PSOE ens fan el pes. A l’hora de defensar els valencians miren cap a Madrid. PROU DE BIPARTIDISME I CENTRALISME. NO DONEM UN PAS ENRERE. LA DIGNITAT DELS VALENCIANS ESTÀ EN JOC.